HISTORIA DELS CANALS FLUVIALS NAVEGABLES

Des de molt antic els humans van utilitzar embarcacions per navegar pels rius i llacs, bé per al seu desplaçament o per al transport de mercaderies.
El transport fluvial es va desenvolupar durant segles. però la navegació es limitava a les xarxes naturals,algunes vegades salvatges i desconnectades entre elles.

Al segle XV va començar la construcció de canals navegables i la navegació fluvial va iniciar la seva expansió. Inicialment les vies fluvials eren utilitzades per al transport de mercaderies i persones. Avui dia el seu ús majoritari és el turístic.

Segle XV. Arquitectes i constructors francesos utilitzen noves invencions per construir canals cada vegada més llargs que fan més fàcils els intercanvis i permeten el desenvolupament de la navegació fluvial.
Les rescloses amb càmera: formades per dues portes entre les quals hi ha una càmera que serveix per canviar de nivell i recuperar la diferència d'altura entre una part i l'altra del canal. Aquest tipus de resclosa segueix sent a dia d'avui el més utilitzat.
El canal d'alimentació artificial: ajuda a gestionar els nivells d'aigua.

Segle XVII. Es finalitza el primer canal de repartiment el Canal de Briare uneix per via navegable dels rius Sena i Loira.
Al 1681 s'inaugura el Canal du Midi que unirà l'oceà Atlàntic amb el mar Mediterrani. La construcció del Canal du Midi va durar 15 anys, es va iniciar durant el regnat de Lluís XIV i el va construir l'arquitecte i financer Pierre Paul Riquet.

El Canal du Midi mereix menció a part. La construcció d'aquest canal el van somiar governants com CèsarAugust, Carlemany o Enrique IV per exemple. Les necessitats econòmiques i polítiques van impulsar a Lluís XIV a posar en pràctica aquesta vella quimera dels governants francesos. El cost de l'obra va ser de 17 milions de lliures de l'època i va ser costejada pel Rei, la província i el propi constructor Riquet. Van treballar prop de 12000 obrers que van haver de resoldre els nombrosos problemes tècnics que van sorgint, havent de construir diversos ponts canal i túnels per salvar l'orografia.
El Canal du Midi forma part des de 1996 del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

Segle XVIII Gràcies als canals d'unió que permeten unir rius de diferents regions, la navegació fluvial està en ple apogeu reemplaçats en bona part la circulació marítima de mercaderies pel transport fluvial interior.

Segle XIX. Els canals ja són una xarxa estratègica i una necessitat econòmica. comencen a unir països entre ells, afavorint els intercanvis comercials en territori europeu.
durant la segona meitat del segle la invenció dels embassaments permet canalitzar petits i grans rius com el Sena o el Yone i incrementar les vies navegables europees.

Segle XX. Després de la 1a guerra Mundial els canals fluvials comencen a interessar a la indústria turística.La regió dels Norfolk Broads a Anglaterra va ser el bressol del turisme fluvial modern.
Avui Europa és el destí principal per als practicants del turisme fluvial i gràcies al desenvolupament del lloguer de vaixells sense llicència multitud d'aficionats del món sencer descobreixen cada any els encants i tresors dels nostres canals i rius.
En l'actualitat Europa compta amb les xarxes fluvials més llargues, França amb 8500 km o Alemanya amb 7339 km navegables són alguns dels exemples d'aquesta expansió.

El turisme fluvial, és un turisme verd que ens permet practicar activitats a l'aire lliure. També és un turisme cultural, educatiu i gastronòmic. centenars de quilòmetres d'història, art i especialitats gastronòmiques ens esperen.

Fotos: http://www.jph-lamotte.fr/